Llimac erudit

Quan vaig llegir la convocatòria que feia l’ARC (Associacio de relataires en català) d’un concurs de relats absurds, els ulls em van sortir de les òrbites i se’m va dibuixar un somriure llunàtic que encara duc. Quina gran oportunitat per jugar! Us prometo que aquest relat té un sentit i una coherència, però no cal que li busqueu, gaudiu-lo i tan feliços.

Vestia una samarreta verda llefiscosa que pudia a vint-i-set. Era indignant, però es podia comprendre: al futur les pomes són sinceres i els llimacs cavallerosos. Així és, podia excusar el meu company de monocicle per aquella indumentària tan poc adequada.  L’ocasió bé mereixia un barret cregut amb butxaques seques, però no tothom hi entén d’elegància i aquell individu tampoc semblava gaire erudit. Portàvem anys i fins i tot segons navegant per l’autopista: ones d’asfalt ronyós amb un horitzó que semblava no voler arribar.

Feia temps que li cercava la veu al verd: «T’ha menjat la llengua un gat? No sé ni el teu nom; Almenys podries afirmar o negar amb el nas!» Res, ell distret amb els paisatges de baobabs humils, fent-se el llest i deixant tot el monocicle empestat de vint-i-set. I els sons enganxifosos i l’horitzó inabastable, i el temps corrent i jo conduint, i aquell futurista que no arribava a la sola de la sabata d’un bon llimac. Em vaig decidir i li vaig dir que prou. «Prou, fora d’aquesta roda!»

No em va dir ni adéu; no tenia veu. No va baixar; mai havia pujat. Malaurança sorollosa meva, que enginyo companys d’on només hi ha autopista de sal. Ben sol estic. Si trobés algun polze alçat, el recolliria amb tota la queixa del món i xerraríem pels escrits fets i per imaginar, seria el meu pitjor amic, em podria dir quina pinta faig. Em diria, oh, tu (no li esbombaria pas el meu nom al primer que arreplego), doncs això, diria, oh, tu, quina elegància i que bé portes el monocicle i que espaiós i gens de verd, eh, ni vint-i-set ni cinquanta dos, tot perfumat amb literatura, que no estem per disbarats. I després d’un vindria un altre.

De-ses-pe-rat. Ni una ànima en tota l’autopista. Així passaven els litres, fins que en la llunyania més qüestionable, victòria, vaig albirar una figura femenina entre les llums dels arbustos matiners. Vaig començar a frenar quan encara faltaven un parell de cilindres. La jove em saludava rabiosa alçant els genolls i fent tombarelles. Ja gairebé m’havia aturat del tot, i no, destí capritxós, per què jugava amb mi? Un ésser punxegut recollia l’autoestopista abans que jo. Altra vegada, i semblava ser que per l’eternitat dels llimacs, m’havia quedat sense company de viatge.

Vaig lliscar per la geometria, any rere litre, amb la convicció que estava sol en aquell viatge, i que mai trobaria de qui queixar-me. Fins que… meravella dels portàtils! Un grup de cinc, no, deu mil andrògens, tots ells amb el polze alçat. Amb un cop d’ull vaig comptar les places del monocicle. Sí, ben posats hi cabrien tots: m’amenitzarien el camí fins l’horitzó següent. Frenava… frenava… i adéu, que no us conec, que no me’n fio, ves que em surtin educats i m’espatllin la ruta. Ja els recollirà algun ruc.

Llimacs muts, pebrots empàtics i tombarelles pestilents. Ja no perdré la paciència mai més, estic segur que ben aviat em trobaré un autoestopista i, si estic de sort, un bon grup com el d’abans. Ah, la vida de conductor, quina joia més poma!

Coberta - Relats absurds
“Llimac erudit” fou publicat en el recull “Relats absurds” de la Col·lecció Literària Elisenda Sala. Il·lustració de coberta: Marga Cruz
Anuncis

2 thoughts on “Llimac erudit

  1. Metaforicament, un personatge molt rondinaire , quan la vida li dona la oportunitat de canvia el desti , la Po el fa passar de llarg, (còmode)
    Un relat que mà costat una mica d,entemdre,

    Liked by 1 person

Deixa un comentari, serà benvingut

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s