Sabates de tacó

Sabates de tacó és el relat de l’Àngels: una dona valenta que ens recorda la força que poden arribar a tenir els pensaments positius. Una història basada cent per cent en el que, en una tarda de diumenge qualsevol, em va explicar al menjador de casa seva; pocs minuts abans de sortir a ballar, anys després de que li diguessin que no podria moure’s del llit.

Com cada diumenge al vespre, l’Àngels es calça les sabates de tacó i s’estira la brusa assegurant-se que no hi queda ni una arruga. La faldilla i les mitges ja sap que li queden bé, sempre li ha agradat lluir unes bones cames: ni llargues, ni fines, encara millor, perfectes per sortir a ballar.

            Però no sempre ha estat així. Conduint de Cervera cap a Lleida, creua paisatges recent florits i és quan li ve a la ment els seus vint-i-quatre anys, menys de la meitat dels que té ara. Diuen que la primavera és l’estació del renaixement, de la joventut, però la del 1984 la guarda en un racó agredolç dels seus pensaments. «Postrada en un llit». Enmig de gargot mèdic, que si paràlisi progressiva, medul·la espinal que es tanca, malaltia dels ossos degenerativa… l’Àngels, el que escoltava, era això: s’hauria de quedar estirada al llit de casa fins la fi dels seus dies. No podria tornar a caminar.

Llavors tenia un fill de quatre anys i, malgrat l’amor del pare, dels tiets i de la iaia, no podia suportar la idea de no poder-lo cuidar ella mateixa; a l’Àngels aquests tipus d’idees la torturaven més que les fiblades a l’esquena, més que els disset quilos que va perdre en un mes i uns dies, més que les quatre injeccions diàries. La vida li havia negat estudiar, li havia obligat a dedicar-se a cosir clandestinament i a fer jornades laborals impossibles. Ara li privava el fer de mare, forçada a estar estirada, com una moribunda al seu llit de mort. La ràbia, incapaç de contenir-la, se li escapava per les llàgrimes i els crits.

          «No t’operis, nena, no ho facis, o no podràs tornar a caminar». Quantes vegades ho havia sentit, això? I quantes més ho hauria de suportar? Cada una de les visites que entrava li escopia el mateix. Prou! «Mama, a la propera persona que entri per aquesta porta a veure’m, si ve a dir-me que no m’operi, que no caminaré mai més, ja li pots dir que marxi d’aquesta casa! Què camino? Eh, que no!? Doncs alguna cosa hauré de fer. Jo he de tornar a caminar».

           L’havien d’operar a Barcelona, el risc era de vida o mort. S’ho jugava tot a una tirada de daus. Abans de marxar cap allí, la mare de l’Àngels va agafar les crosses i va agafar la cadira de rodes. «No!» L’Àngels va exigir que l’assentessin al cotxe, va dir que a l’hospital ja li deixarien una cadira i que, quan sortís d’allí , tots aquells trastos no li caldrien pas, que ja els podien llençar. «Sortiré de l’hospital pel meu propi peu». La seva mare va fer l’intent de persuadir-la, però l’Àngels va llençar-li una mirada desafiant. «Que Déu t’escolti, filla», va pregar la mare, rere les seves ulleres de cul de got.

            Al cap de set hores de sortir del quiròfan, el metge es va posar les mans al cap. «Hauries d’estar sota els efectes de l’anestesia, com pot ser que ja belluguis les cames?!» L’Àngels es va estar un mes al llit de l’hospital, no es podia aixecar sota cap circumstància. Feia la bicicleta amb les cames, perquè era l’únic que podia moure: havia de tenir l’esquena sempre plana, duia una faixa amb tretze varilles de ferro, lligada perquè no se li bellugués re. Va arribar el dia en què li van dir que podia seure en una cadira i, llavors ho va saber, va saber que tornaria a caminar. Només es va haver d’esperar una setmana més. I, oh i tant que va tornar a caminar!

Més enllà de la carretera, el sol es pon. L’Àngels ha de centrar-se en el volant, treure’s del cap unes cabòries del passat, ja superades. Encén la ràdio, parlen polítics i periodistes, tots creuen tenir raó, se suposa que és un debat, però ella només sent soroll i la ment li torna a voleiar enrere. Recorda aquell episodi del passat com un infern del qual se’n va sortir. Va ser arran dels problemes de salut que va canviar completament de vida: va passar de cosir, de netejar cases, de treballar en fàbriques… jornades de disset hores! a anar amb menys presses i més temps. Temps pels seus i, sobretot, temps per ella. La nova vida li va comportar reptes nous, que ha anat assolint un rere l’altre, i segueix fent-ho, però això ja és una altra història i un altre relat.

            Ja està entrant a la capital de província, i els seus peus ballarucs li demanen ritme. Recorda la visita mèdica que ha tingut fa dues hores i escaig: el doctor, rere el seu escriptori blanc, ha exclamat que què fa treballant!? Que hauria de jubilar-se i fer el màxim de repòs combinat amb una mica de gimnàstica. Potser l’ha renyat, qui sap. «Vingui amb mi els diumenges, doctor. I a veure si em pot seguir el ritme les quatre hores de ball. Què he fer? Estar-me a un sofà? Ah, no, no, llavors sí que em posaria malalta». Passat l’últim semàfor ja haurà arribat i estarà a punt pel ball.

            Li espera una nit de salts i voltes i rialles. L’endemà estarà feta un nyam, amb agulletes i unes bosses als ulls que li arribaran a terra, ho sap; s’ha de llevar a les sis del matí per anar a la feina. Aparca, apaga la ràdio i de fons ja sent la música de la sala. Els amics i la parella l’esperen, se sent massa viva per estirar-se a un llit. Demà ha de treballar i dimarts té un prova mèdica, però avui és diumenge: avui vol ballar.

 

 

Anuncis

3 thoughts on “Sabates de tacó

  1. Conec l’Angels i ella es així, molt vital, autentica, VIVA, riarella, un amor .
    Fas molt ben fet, a mi també em diuen ves a fer ioga, jo hu sento però necessito mourem i no aquella tranquil·litat i vaig a fer Zumba .
    Felicitats a la protagonista i l’escriptora .
    I dirte una cosa Angels ……no deixis mai aquesta posivitat.
    PETONETSSSSSSS.

    Liked by 1 person

  2. Es una historia molt bonica , esta clar que si un sent a dins seu q si pot fer un miracle aixi será. . Doncs la Angels es molt valenta i te una energia que la fa moure cara a la felicitat ☺ anem a ballar!!!!! 🎉🎊😘

    Liked by 1 person

Deixa un comentari, serà benvingut

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s