Un somni que encara em remou

Hi vaig estar parlant tota la nit, una conversa com un pols, en un no-lloc fosc. Va començar ell o ella, a mode de discurs i amb embranzida; ho recordo bé perquè no l’havia vist mai. No parava de canviar de forma i de vestit. Ho deia tot des de tan amunt que no se li veia la cara:

    —El meu rostre no és el que jo sóc —parlava amb una veu greu plena de convicció. Parlava sense llavis i sense ulls—. El meu vestir, el meu cos, la meva forma de parlar, d’actuar i pensar, no són el meu autèntic jo. —Lluïa un vestit vermell foc que li tapava tot el cos esvelt menys els braços i l’esquena, aquesta última coberta amb una llarga cabellera morena, que ressaltava al costat del roig—. Puc ser prima o gras. Puc vestir de colors o anar fosca. Puc variar les meves idees i les meves accions. Res d’això sóc jo. Què sóc doncs?

Al no-lloc hi havia un públic nombrós, que a còpia d’esbufecs marcava la seva impaciència. Jo volia dirigir-me al no-rostre, però em faltaven les respostes. A més, va continuar de seguida, sense donar treva:

    —La majoria temeu esbrinar qui sou, us refugieu en el vostre posat, les vostres expressions, les vostres paraules i molt més. Superflu, primitiu, material. Conceptes efímers que s’evaporen com el temps. Us feu anomenar així i aixà, sense tenir en compte el vostre vertader jo. Covards.

Després del gran discurs es va fer el silenci entre el públic. Vaig ser l’única que es va atrevir a aixecar un fil de veu davant d’aquella provocació.

    —Parles de la mort? —Crec que era el més encertat que podia preguntar, potser ella o ell era la mateixa mort.

    —Potser sí. —Al respondre es va inclinar cap a mi, l’esquena corbada fins l’infinit i el seu rostre buit em van esglaiar.

    —Et refereixes a l’ànima —Vaig aventurar, entre tremolors incontrolables.

    —Si ho vols anomenar així, endavant. —El no-rostre va deixar de ser una dona esvelta per gastar una veu rovellada. Una veu que feia joc amb el seu cos recent adquirit de vell gastat.

    —L’ànima no té forma ni vestit. —Jo seguia amb la meva teoria, alguna cosa m’havia de revelar el no-rostre i cos-canviant.

    —L’has vist mai? —va preguntar el vell mentre metamorfosava a un nadó nu.

    —L’ànima? Diuen que es pot veure a través dels ulls, però no, no l’he vist mai. —Em vaig sincerar.

    —I com ho saps que no té forma ni vestit? —Feia basarda, un nadó amb aquella veu fosca. Vaig rumiar la resposta un segon.

    —Precisament perquè no l’he vist mai, entenc que no té forma ni vestit. —Va ser dir això i el no-rostre va passar també a ser el no-cos. Només era una veu.

    —I colors? —Una veu exigent.

    —Això és l’aura.

    —Creus que cada ànima és diferent de les demés? —Una veu incisiva.

    —Sens dubte.

    —Llavors la teva ànima és única, oi? —Burleta.

    —És clar.

    —Quants humans hi ha al planeta?

    —Més de 7.500 milions —vaig dir, aixecant el cap.

    —I tots tenen ànimes diferents.

    —Tots tenim ànimes diferents.

    —Tu també.

    —Jo també. —Al respondre em vaig picar el pit.

    —I entre tants humans, hi pot haver algú amb els mateixos ulls que tu?

El no-rostre-no-cos acabava de revelar alguna cosa important, però per més que escodrinyés el meu cervell no trobava el què. Ella-ell es va apartar de mi i es va dirigir al públic de nou per seguir amb el discurs:

    —El meu rostre no és el què jo sóc. —Aquest cop vestia un cos llargarut amb americana i pantalons de pinça, estampat de ratlles negres i blanques verticals, i un barret de copa que semblava haver de caure en qualsevol moment—. La desigualtat comença quan un considera els petits detalls superflus com a diferents. No tingueu por! Descobriu qui sou!

Una forta ovació va espetegar entre el públic, hi havia crits de victòria, de lluita, de guerra! Brindaven amb copes i cava. Picaven els punys i els pits. Era d’una eufòria magnífica. Semblava que tothom havia entès el missatge. El món estava preparat per la revolució.

I jo, ho estava?

somni_que_remou
Futuroscope (juny del 2017, Poitiers)
Anuncis

Deixa un comentari, serà benvingut

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s