Estació

A vegades ens entossudim tant amb el com que perdem de vista el què. Avui, dia del treballador, vull recordar que també és el dia de la treballadora, i de l’estudiant i de les oportunitats de vida.

L’Angelina espera a l’andana d’una estació de poble, seu en un banc de fusta massa estret. Té els genolls junts i les mans reposades a la falda, l’esquena li pinça i té la mirada inquieta. Observa l’anar i venir dels passatgers: hi ha força joves, que com ella, miren el rellotge negre i rodó que hi ha penjat a la paret, de gairell i ben a prop de la porta principal. Les agulles avancen més lentes del que ho fan els trens. Els rails vibren cada pocs minuts i els joves s’afanyen a pujar als vagons. Sembla que tots tenen el  bitllet comprat, tots, menys ella.

Plou, neva i un dia la boira ho inunda tot. Els anys fan via i no hi ha cap tren que arribi per endur-se-la. Ella voldria marxar a estudiar, voldria ser infermera, geògrafa o historiadora. Avançar en una vocació. El pare ho diu així: «les dones no estudien, les dones han de cosir i cuinar». L’Angelina torça els llavis: avorreix cosir. Però és el que li han dit que faci, i ho fa. Taller de costura en comptes d’estudis. Matrimoni als 19. Fill. Filla. No n’hi ha prou amb els brodats: fàbriques, neteja, jornades de disset hores. L’home treballa lluny i ella ja no recorda que es troba en una estació, esperant aquell tren que sembla no voler arribar; ja li és igual, el que compta es que pugui comprar bitllets pels seus fills. «Sobretot estudieu, fills, estudien el que vulgueu, però estudieu». I ho fan.

Inspira aire, llarga estona, fins omplir els pulmons. Ella no, però els seus fills sí, ells han pogut estudiar, ells poden treballar d’allò que vulguin, ha aconseguit bitllets de tren pels dos, amb això ja en té prou, amb això ja en té prou, s’hi ha esforçat, ha fet el que li van dir que havia de fer, ha estat una bona filla, una bona dona, una bona mare, amb això ja en té prou. Per què plora?

Porta anys en un banc massa estret.

És igual, es diu a si mateixa, els meus fills ja corren per les vies, és igual si jo m’he de quedar a l’estació.

En la llunyania sent un motor, el terra trontolla tímidament sota els seus peus; ha vist passar tota mena de trens, es sorprèn de no reconèixer aquest que s’apropa. S’aixeca amb fervor i corre a albirar l’horitzó de la via: no hi ha cap ferrocarril, no hi ha res. No té temps de decebre’s, una colla de nois i noies, de l’edat de quan ella va arribar a l’estació, l’estiren per les mànigues, l’agafen de la mà i li demanen que pugi ja a l’autocar, que fa estona que l’esperen, no poden anar a escola sense la seva monitora de transport escolar.

S’havia imaginat moltes vegades com seria pujar en el seu tren, en aquell mitjà que la duria a fer carrera. Allò és nou i inesperat. No hi ha rails marcats, avança i frena quan vol. El conductor de l’autocar la saluda amb un somriure: «Àngels, guarda força que després hem de portar un grup de turistes cap a França». «Jo?» Pregunta ella, amb els ulls com plats i les espatlles encongides. I encara més atònita segueix parlant, feia temps que no se sentia la veu: «I tu creus que jo estic preparada per fer de guia?».

No hi rumia gaire. Vol estar preparada, i no hi ha res que li ho prohibeixi.

L’Angelina, que ara es fa dir Àngels, agafa un ordinador per primera vegada a la seva vida i ho converteix en una costum, memoritza textos llargs, aprèn a orientar-se arreu, rep als viatgers i els guia. Estima la seva feina i, per damunt d’això, adora estudiar. Ha deixat d’esperar el seu tren, perquè un autocar ha arribat abans. A través del retrovisor veu com l’estació empetiteix fins a desaparèixer. Reposa l’esquena, agafa els apunts i estudia per l’excursió d’avui.

Foto de portada: jardí de Quebec (Canadà).

Pedalant, les llavors floreixen.

Anuncis

Deixa un comentari, serà benvingut

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s